Bifenil policlorat

Estructura de Lewis genèrica dels PCB. Les possibles posicions dels clorurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni.

Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil. La seva fórmula empírica és C₁₂H10-nCln, on n (el nombre d'homòlegs)[1] pot variar entre 1 i 10.[2] Ideals per a moltes aplicacions industrials com ara fluids dielèctrics, ben aviat es convertiren en un problema ambiental mundial, sobretot quan alguns treballadors de les plantes químiques sintetitzadores començaren a tenir problemes de salut.[3][4] Estan molt relacionats amb els pesticides organoclorats.[5]

Els PCB coplanars tenen importància mediambiental i analítica per la seva toxicitat, sobretot en animals, semblant a la dibenzodioxina policlorada (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF).[2][6][7] Aquesta estaria correlacionada amb el grau de cloració.[4] Per la seva elevada estabilitat química, persisteixen en l'ambient i es bioacumulen en els teixits animals.[8] La pràctica totalitat de la humanitat està exposada a l'entrada d'aquests compostos a l'organisme malgrat les restriccions legals que existeixen pel que fa a producció industrial, ús i emmagatzematge.[9][10] A més, cal tenir en compte que encara avui en dia hi ha aparells domèstics que funcionen amb condensadors elèctrics que fan servir PCB.[11]

La primera síntesi de PCB la va fer Schmitt-Schulz a Alemanya el 1881. Industrialment, fou començat a sintetitzar per l'empresa Monsanto el 1929,[12] i es prohibiren arreu del món cap als anys 1970 i 1980.[13]

Els PCB són considerats contaminants orgànics persistents des que Soren Jensen els va detectar en peixos de Suècia el 1966.[14][1][3] Es troben també a la llet i derivats, teixit adipós i cervell i fetge de persones i animals. Per aquests motius, els PCB formen part de la dotzena bruta definida el 2001 per l'acord d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents.[15]

  1. 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname13
  2. 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname4
  3. 3,0 3,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname14
  4. 4,0 4,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname95
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname16
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname17
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname117
  8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname125
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname61
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname77
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname83
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname121
  13. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname84
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname7
  15. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades refname18

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search